dilluns, 29 de desembre de 2014

Tutorial canalobre de Nadal / Tutorial farolillo de Navidad


Avui us vull presentar un tutorial per fer uns canelobres ben senzills però la mar de resultons. Jo els vaig fer amb motivació Nadalenca, però els podeu fer amb altres temes. Només necessiteu:
  • espelmes
  • cartolina negra
  • paper vegetal
  • regla
  • tisores
  • llapis
  • celo
  • cuter
  • washi tape  (no és estrictament necessari)
Hoy os quiero presentar un tutorial para hacer unos farolillos muy sencillos pero la mar de reultones. Yo los hice con motivos Navideños, pero los podeis hacer con otros tema. Solo necesitais:
  • velas
  • cartulina negra
  • papel vegetal
  • regla
  • tijeras
  • lapiz
  • celo
  • cuter
  • washi tape  (no es estrictament necesario)
El primer que heu de fer és mesurar les espelmes: en aquest cas vaig fer servir aquestes espelmes senzilletes que podeu trobar en molts llocs tipus xinos o Ikea. Només cal saber el diàmetre i l'alçada de cada espelma (en aquest cas 4 i 1.7 cm, respectivament). Amb això ja podeu calcular el perímetre de la base (recordeu: PI x diàmetre ;P). 
Lo primero que teneis que hacer es medir las velas: en mi caso utilicé estas velas sencillas que podéis encontrar en muchos sitios tipo chinos o Ikea. Solo necesitáis conocer el diámetro y la altura de cada vela (en este caso 4 i 1.7 cm, respectivamente). Con esto ya podéis calcular el perímetro de la base (recordad: PI x diámetro ;P).
Amb això ja podeu dibuixar una tira de cartolina de llargada el perímetre + 2cm i d'alçada la mateixa que l'espelma. A sobre d'aquesta tira hi dibuixeu el que vulgueu (en aquest cas jo hi vaig posar "Merry", "Xmas" i uns avets). Us recomano que els dibuixos i/o lletres no siguin massa alts (amb uns 2cm d'alt en teniu prou). 
Con esto ya se puede dibujar una tira de cartulina de largo igual al perímetro + 2cm y de altura la misma que la vela. Encima de esta tira dibujad lo que querais (en este caso yo puse  "Merry", "Xmas" y unos avetos). Os recomiendo que los dibujos y/o letras no sean demasiado altos (con unos 2cm de alto está bien).  
Ja podeu retallar els motius que hàgiu dibuixat juntament amb la tira. Caldrà que marqueu a cantó i cantó de la tira, a uns 0.8 cm de la vora, una ratlla que només arribi fins a la meitat (com podeu veure clarament en la tira de "Merry") i retalleu.
Ya podeis recortar los motivos que hayais dibujado juntamente con la tira de cartulina. Será necesario que marqueis a cada lado de la tira, a unos 0.8 cm del borde, una raya que sólo llegue hasta la mitad (como se puede ver claramente en la tira de "Merry") y recortar.

Tot i que les espelmes no es veuen, a mi m'agrada decorar-les amb uns washi tapes (ho confeso! és el meu vici!). 
Aunque las velas no se ven, a mi me gusta decorarlas con unos washi tapes (lo confieso, es mi vicio!).
Dobleu les tires de cartolina i feu que encaixin els dos cantons a través dels talls que heu fet a cantó i cantó, com podeu veure a la foto: 
Doblad las tiras de cartulina y haced que encagen los dos lados mediante los dos cortes que habéis hecho a cada lado, como podéis ver en la foto:
Col·loqueu-ho al voltant de cada espelma i amb una mica de celo eviteu els trossets de cartolina que sobresurten.
Colocadlo alrededor de cada vela y con un poco de celo evitad que los trocitos de cartulina sobresalgan.

Finalment prepararem el paper vegetal que envoltarà el canelobre. Cal fer un rectangle que sigui una mica més llarg que el perímetre de l'espelma (en el meu cas vaig fer perímetre + 1.5 cm) i d'alçada superior als dibuixos i/o lletres que hàgiu fet (jo vaig fer 6 cm d'alt). S'hi ha de dibuixar un parell de pestanyes a un dels cantons del rectangle (de 2cm d'alt x 0.8 d'ample). A l'altra banda del rectangle (a 0.8 cm del cantó) cal retallar dues ranures de 2cm d'alçada cadascuna, per on entraran les dues pestanyes. 
Finalmente preparamos el papel vegetal que rodeará el farolillo. Hay que hacer un rectángulo que sea un poco más largo que el perímetro de la vela (en mi caso hice perímetro + 1.5 cm) y de altura superior a los dibujos y / o letras que hayais hecho (yo hice 6 cm de alto). Se debe dibujar un par de pestañas en uno de los lados del rectángulo (de 2cm de alto x 0.8 de ancho). Al otro lado del rectángulo (a 0.8 cm del borde) hay que recortar dos ranuras de 2cm de altura cada una, por donde entrarán las dos pestañas.


Per assegurar que les pestanyes queden ben subjectes podeu enganxar-les amb una mica de celo un cop hagin passat per les ranures. 
Para asegurar que las pestañas queden bien sujetas podéis pegarlas con un poco de celo una vez hayan pasado por las ranuras.

I això és tot! No us sembla fàcil i resultón? Potser ara que ve cap d'any podeu subsituir el "Merry Xmas" per "Happy New Year" o ara que vindran els reis podeu subsituir-ho per unes corones... Què? Us atreviu? 
 Feliç any nou!
Y eso es todo! No os parece fácil y resultón? Quizás ahora que viene fin de año podéis sustituir el "Merry Xmas" por "Happy New Year" o ahora que vendrán los reyes podéis sustituir esto por unas coronas ... ¿Qué? Os atrevéis?
¡Feliz año nuevo!

dimecres, 24 de desembre de 2014

Bon Nadal! / Feliz Navidad! / Merry Christmas!

Amb aquesta foto que hem fet amb molt carinyu el meu maridu i jo, us desitjo un molt Bon Nadal i una bona entrada al nou any! 

Con esta foto que hemos hecho mi marido y yo con mucho cariño, os deseo una Feliz Navidad y una buena entrada al nuevo año!

With this photo that I did with my husband, I wish you Merry Christmas and a Happy New Year!

dilluns, 8 de desembre de 2014

Craft it slow: nuvis de cartró pedra (2)

Ja fa molt temps que us vaig explicar la primera part d'aquests nuvis de cartró pedra aquí i em faltava acabar-vos d'ensenyar el procés de pintat i acabament, bé, i evidentment el pastís!
 
Ya hace mucho tiempo que os expliqué la primera parte de estos novios de cartón piedra aquí y me faltaba acabaros de enseñar el proceso de pintado y acabado, bien, y evidentemente el pastel!

El primer de tot va ser fer els colors. La pintura que vaig usar era pintura témpera. Un dels colors més complicats d'aconseguir és el color "carn". El nuvi és un morenazo inclús a ple hivern així que el seu to de pell el vaig fer una mica més fosc que el de la núvia (tot i que pel bodorrio, al ser al setembre, estava ben moreneta). Cal tenir en compte també, que els colors canvien quan s’envernissen, en general pugen el seu to. Aquí podeu veure algunes de les proves de color que vaig fer:

Lo primero que hay que hacer son los colores. La pintura que usé era témpera. Uno de los colores que cuesta más de conseguir es el color carne. El novio es un morenazo incluso en pleno verano así que su tono de piel lo hice un poco más oscuro que el de la novia (aunque el día del bodorrio, que fue en setiembre, estaba bien morenita). Se tiene que tener en cuenta también que los colores cambian cuando se barnizan, en general suben suben de tono. Aquí podeis ver alguna de las pruebas de color que hice:

Com us vaig comentar, tenia informació privilegiada i sabia com eren els vestits dels nuvis. De fet, vaig tenir la sort de ser una de les amigues que va acompanyar la núvia a fer la primera ronda de botigues de núvies. Us podeu creure que el vestit que es va quedar va ser el primer que es va emprovar?! Era un vestit preciós de Jesús Peiró, molt orgànic, i que tenia la gràcia de que es podia treure la part de baix de la faldilla, de manera que abans de començar el ball les amigues li vam "tallar" la faldilla i va poder ballar a "lo loco" sense que li molestés la petita cua. El nuvi, però, em va fallar i la camisa al final se la va quedar de color negre (y jo pensava que seria blanca).

Tal y como os comenté, tenía información privilegiada y sabía como eran los trajes de los novios. De hecho, tuve la suerte de ser una de las amigas que acompañó a la novia a hacer la primera ronda de tiendas de novias. Os podéis creer que el vestido que se quedó era el primero que se probó?! Era un vestido precioso de Jesús Peiró, muy orgánico, y que tenia la gracia de que se podía quitar la parte de debajo de la falda, de manera que antes de empezar el baile las amigas le “cortamos” la falda y así pude bailar a “lo loco” sin que le molestase la pequeña cola. El novio, por eso, me falló y al final se quedó una camisa negra (en lugar de blanca como yo supuse).

Però al que anàvem, al procés de pintat dels nuvis: donat que les figures estaven abraçades, per no despistar-me, abans de començar a pintar vaig marcar amb llapis el contorn del vestit, els braços i les mans, ...

Bueno, pero a lo que íbamos, el proceso de pintado de los novios: dado que las figuras estaban abrazadas, para no despistarme, antes de empezar a pintar marqué con lápiz el contorno del vestido, los brazos y las manos, …
Per pintar cal començar pels colors més clars i anar pujant de color. Així que vaig començar pel vestit.

Empecé a pintar por los colores más claros e ir subiendo de color. Así empezé por el vestido de la novia.



Vaig seguir per la pell…

Seguí con la piel …

La camisa i la corbata…

La camisa y la corbata …

Els detalls (anells i polsera)...

Los detalles (anillos y pulsera)…

Els cabells i les sabates… La foto que veieu en el mòbil és del casament oficial a l’ajuntament. Sí, sí, el dia que vam celebrar el casament aquest parell ja feia dies (mesos!) que estaven ben casats!

El pelo y los zapatos… La foto que veis en el móvil es de la boda oficial en el Ayuntamiento. Si, si, el día que celebramos la boda estos dos ya hacía días (meses!) que estaban bien casados!





El traje del nuvi...

El traje del novio…

I finalment el que em feia més por de tot: la cara!!! Ho sé, no s’assemblen gaire :(

Y finalmente el que me daba más miedo: la cara!!! Lo sé, no se parecen mucho :(




Per acabar vaig envernissar la figura per protegir-la.

Para terminar barnicé la figura para protegerla.


Aquí podeu veure el moment estel·lar: el pastís amb la figura a dalt de tot. A què estaven guapus els nuvis? Els de debò em refereixo, eh!

Aquí podéis ver el momento esterar: el pastel con la figura arriba del todo. A que estaban guapos los novios? Los de verdad me refiero, eh!
I a vosaltres com us agraden les figuretes dels nuvis?

Y a vosotros como os gustan las figuritas de los novios?
Bona setmana guapus! Prometo que el següent post serà més Nadalenc.

Buena semana guapos! Prometo que el siguiente post será más Navideño.

dijous, 13 de novembre de 2014

Autumn inspiration

Jo no sé a vosaltres, però a mi la tardor m'encanta! És una de les èpoques de l'any que més m'agrada (per no dir la que més), no només perquè la calor afluixa, sinó perquè el bosc està preciós: els colors s'intensifiquen, els arbres es tornen grocs passant per una gama de colors càlids d'allò més acollidors, el cel és net, amb un blau intens que no té  la resta de l'any, el terra s'omple de bolets de tot tipus de colors i textures, ... Sortir a passejar per la natura abrigat amb el primer jersei de la temporada, és per mi renovar les piles per poder aguantar tota la setmana que passo tancada al despatx.

Yo no sé a vosotras, pero a mi el otoño me encanta! Es una de las épocas del año que más me gustan (por no decir la que más), no sólo porque el calor disminuye, sino porque el bosque está precioso: los colores se intensifican, los árboles se vuelven amarillos pasando por una gama de colores cálidos de lo más acogedores, el cielo es limpio y con un azul intenso que no tiene el resto del año, el suelo se llena de setas de todos los colores y texturas,... Salir a pasear con el primer jersey de la temporada, es para mi renovar las pilas para poder aguantar toda la semana que paso encerrada en la oficina.


Us deixo amb unes quantes fotos que vaig fer fa uns caps de setmanes. Sé que no és el mateix que viure-ho en directe, però espero que us serveixin per relaxar-vos i inspirar-vos com ho van fer amb mi quan les vaig fer.

Os  dejo con unas cuantas fotos que hice hace unos fines de semana. Sé que no lo mismo que vivirlo en directo, pero espero que os sirvan para relajaros e inspiraros como lo hicieron conmigo el día que las hice.











Mentre feia alguna d'aquestes fotos vaig tenir la bona companyia de la meva sogra, que no només és tota una fotògrafa (haurieu de veure com domina el Photoshop!), sinó una sogra 2.0 amb la seva pròpia pàgina de fotos, i que va aprofitar per fer-me un foto in-fraganti. Mireu, mireu: 

Mientras hacía algunas de estas fotos tuve la buena compañía de mi suegra, que no solo es toda una fotógrafa  (¡tendrías que ver como domina el Photoshop!), sino que es una suegra 2.0 con página de fotos propia, y que aprovechó para hacerme una foto in-fraganti. Mirad, mirad: 
Com a bona boletaire, bé, siguem sincers, com a dona de bon boletaire, que em fa llevar d'hora (massa d'hora!) els dissabtes per evitar que els rovellons i les llanegues se les endugui algú altre, només us puc dir que aquestes fotos estan fetes en algun lloc del Port del Comte i hasta aquí puedo leer... Bon cap de setmana guapus!

Como buena recolectora de setas, bueno, seamos sinceros, como mujer de buen  recolector de setas, que me obliga a levantarme pronto (demasiado pronto!) los sábados para evitar que otro se lleve las setas, solo estoy autorizada a decir que las fotos fueron tomadas en algún sitio de la montaña de El Port del Comte y hasta aquí puedo leer... Buen fin de semana guapos!

diumenge, 2 de novembre de 2014

Transformem una caixa de Lego en un teatre

Ja fa un temps que el meu nebot, que diumenge passat va fer 11 anyassos (Déu meu com passa el temps!), ens demana que els portem a un concert de Els Amics de les Arts (no sabeu que bé ens ho passem quan anem amb ell i la seva germana al cotxe i anem representant amb mímica L'home que treballa fent de gos o fent els diàlegs entre el noi i la noia a la cançó de 4-3-3 o simplement cantant les cançons 'a grito pelao'). Però entre que l'any passat no van fer concerts perquè van estar fent el disc, que han fet pocs concerts a prop de Terrassa, que els que han fet eren entre setmana, o en format a peu dret poc adient per un nen d'aquesta edat, ... No havíem trobat el concert per portar-lo. Així que quan aquest agost van treure les entrades per un concert a Sabadell, en un teatre, en divendres i dues setmanes després del seu aniversari ho vaig tenir clar: seria el seu regal d'anviersari!

Ya hace mucho tiempo que mi sobrino, que el domingo pasado cumplió 11 añazos (Dios mio como pasa el tiempo!), nos pide que les llevemos a un concierto del grupo  de música Els Amics de les Arts (no sabéis lo bien que lo pasamos cuando vamos con él y su hermana en el coche cantando las canciones a grito 'pelao'). Pero entre que el año pasado estuvieron preparando el nuevo disco, que han hecho pocos conciertos cerca de Terrassa, que los que han hecho eran entre semana o en formato a pie derecho, poco adecuado para un niño de esta edad,... No habíamos encontrado el concierto para llevarle. Así que cuando este agosto sacaron las entradas para un concierto en Sabadell, en un teatro, en viernes y dos semanas después de su cumpleaños lo tuve claro: sería su regalo de cumpleaños!

Ell, pobret, que no s'ho imaginava, fa unes setmanes ens va demanar que li regaléssim un Lego Ninjago i la tieta, que és una crafty i li agrada vestir bé els regals (com us vaig explicar en aquest post) se li va encendre la bombeta: perquè no faig una caixa de Lego Ninjago que es transforma en un teatre - concert? Doncs dit i fet, les meves venes craftys i enginyerils es van posar en marxa i mireu què en va sortir:

Él, pobre, que no se lo imaginaba, hace unas semanas nos pidió que le regalásemos un Lego Ninjago y aquí su tía, que es una crafty y le gusta vestir bien los regalos (como os expliqué  ya en este post) se me encendió la bombilla: ¿y si le hago una caja de Lego Ninjago que se transforma en un teatro - concierto? Pues dicho y hecho, mis venas craftys y ingenieriles se pusieron en marcha y mirad el resultado:

Era una caixa que per fora tenia la tapa del Lego Ninjago i a dins una sèrie de sobres numerats on hi havia les intruccions i el material  que havia d'anar seguint i usant a cada pas: 1.- donar la volta a la base de la caixa i posar vertical la tapa; 2.- col.locar els Ninjagos; 3.- posar les cortines de dalt l'escenari; 4.- col·locar la cortina al voltant de l'escenari; 5.- situar el pati de butaques i posar-hi tres Ninjagos a sobre i en l'últim sobre hi havia la data del concert, les cares dels components del grup i les nostres, les banderoles amb el nom del grup, els micros i... la seva entrada pel concert!

Era una caja que por fuera tenia la tapa del Lego Ninjago y por dentro unos sobres numerados donde había las instrucciones y el material que tenía que ir siguiendo y usando en cada paso: 1.- dar la vuelta a la base de la caja y poner vertical la tapa; 2.- colocar los Ninjagos; 3.- poner las cortinas de la parte de arriba del escenario; 4.- colocar la cortina alrededor del escenario; 5.- situar el patio de butacas y poner tres Ninjagos encima. En el último sobre había la fecha del concierto, las caras de los componentes del grupo y las nuestras, las banderolas con el nombre del grupo, los micros y... su entrada para el concierto!

La meva intenció era fer servir una caixa que tingués per casa o que pugués comprar en una botiga d'aquestes barates tipus xinos i forrar-la, però totes les caixes que trobava tenien les tapes molt baixetes. En una botiga de tota la vida de Terrassa (Paperina) em van proposar fer-me la caixa a mida i com que no era car i a més me la forraven dels colors que volia, em vaig decidir a fer-la així i la veritat és que estic encantada amb la decisió: em van forrar no només la part de sobre de la tapa, sinó també la part de dins. A més a més la caixa estava molt ben acabada. Al cul hi vaig enganxar un paper de scrap amb un dibuix de fusta (que vaig comprar aquí) simulant el terra de l'escenari. 

Mi intención era usar una caja que tuviese por casa o pudiese comprar en una tienda de estas baratas tipo chinos y forrarla, pero todas las que encontraba tenían las tapas muy bajitas. En una tienda de toda la vida de Terrassa (Paperina) me propusieron hacérmela a medida, y como no era cara y además me la forraban de los colores que yo quisiera, decidí hacerla así y la verdad es que estoy encantada con la decisión: me la forraron no solo por fuera sino también por dentro.  La casa estaba muy bien acabada. En el culo de la base enganché un papel de scrap con un dibujo de madera (que compré aquí) simulando el suelo del escenario.

Un cop vaig tenir la caixa, vaig fer les cortines: una roba amb molt caient a la qual li vaig fer els forats per on passaria la barra i hi vaig posar uns eyelets perquè quedés més ben acabada. Comentar-vos també les pegues del "invento": la roba era molt primeta i els eyelets no s'agafaven bé, així que hi vaig posar una mica de Loctite per a que no s'escapessin. A la tapa de la caixa hi vaig fer dos forats acabats amb dos eyelets també, per on passaria la barra. La barra era una barilla de soldar acer INOX (que vaig treure de la feina). Vaig rematar la barilla amb un washi tape de color granate i una boleta de fusta de color granate de les de fer collarets que es podia treure i posar.

Una vez tuve la caja, hice las cortinas: una ropa con mucha caída a la cual le hice los agujeros por donde pasaría la barra y les puse unos eyelets para que quedase más bien terminado. Comentaros los  problemas del 'invento': la ropa era demasiado delgada y los eyelets no se agarraban bien, así que tuve que poner un poco de Loctite. Hice dos agujeros en la tapa de la caja por donde pasaría la barra. Los rematé también con unos eyelets. La barra de la cortina era una varilla de soldar de acero INOX (que saqué del taller del trabajo). Rematé la barilla con un washi tape de color granate para evitar que el niño se hiciera daño y puse una bolita de madera de las de hacer collares del mismo color.
Per a les cortines del voltant de l'escenari vaig escollir una roba amb més cos i del mateix color que l'escenari. Li vaig fer uns plecs que vaig enganxar amb cola calenta (ho sé, cosa no gaire digne per ser filla de modista) i perquè fos un teatre de categoria hi vaig enganxar una cinta vermella que de pas tapava les imperfeccions dels plecs. Vaig rematar la cinta amb uns gafets que servien per agafar-se a cantó i cantó de l'escenari (això si que amb més o menys traça ho vaig cosir).

Para las cortinas que rodeaban el escenario escogí una ropa con más cuerpo y del mismo color que el escenario. Le hice unos pliegues que enganché con cola caliente (lo sé, es una cosa poco digna para ser hija de modista) y para que fuese un teatro de categoría le enganché (también con cola caliente) una cinta roja, que de paso me tapó las imperfecciones de los pliegues. Rematé la cinta con un par de corchetes para poder coger la cortina a lado y lado del escenario (esto si que lo cosí :P).


En un bon concert, però, no hi podien faltar uns bons micros així que en el meu curs de manualitats dels dimarts, vaig fer unes rodones amb fusta DM amb un foradet al mig per on s'hi podien treure i posar uns palets de "pinxito". Els micros pròpiament els vaig fer amb trosset de pal de pinxito i una boleta de fusta de color negre de les que faig servir per a fer collarets, subjectat amb cinta de pintor i ho vaig pintar tot de color negre.

En un buen concierto no pueden faltar unos buenos micros, así que en el curso de manualidades hice unas redondas con madera DM con un agujero en medio por donde se podía poner y quitar un "palito de pinchito".   Los micros propiamente los hice con un trozito de palo de pinchito y una bolita de madera de color negro, sujetada con cinta de carrocero y lo pinté todo de color negro.
Els sobres els vaig numerar amb uns números de suro que vaig comprar aquí i els vaig acabar de decorar amb washi tape

Los sobres los numeré con unos numeros de corcho que compré aquí y los acabé de decorar con washi tape.

Les banderoles les vaig fer amb washi tape i, per a que es veiessin més les lletres de scrap que hi vaig enganxar, vaig posar-hi un paperet blanc. Els cordills de les banderoles, que eren de lli, els vaig subjectar amb un gafet a cada banda, que feien de ganxo per on s'aguantaven al sostre de l'escenari. 

Las banderolas las hice con washi tape y, para que se vieses bien las letras de scrap que les enganché, puse un papelito blanco. Los cordeles de las banderolas, que eran de lino, los sujeté con un corchete a cada banda y que hacían de gancho por donde se aguantaban al techo del escenario.

Espero que us hagi agradat, el meu nebot va estar molt content amb el regal, de fet, ens va demanar que guardéssim nosaltres l'entrada i si podia ser en una caixa d'or, jaja :) Així que aquest divendres al vespre ja sabeu on seré! Ja us explicaré què tal ens ha anat :)

Espero que os haya gustado, mi sobrino estuvo muy contento con el regalo, de hecho, nos pidió que le guardásemos nosotros la entrada y si podía ser en una caja de oro, jaja :) Así que este viernes por la noche ya sabéis donde estaré. Ya os contaré qué tal nos ha ido :)

I ara em tocarà pensar-ne alguna per a la seva germana que fa 7 anyassos d'aquí a 3 setmanes i ens ha demanat el barco dels Pin y Pon... alguna idea

Y ara me tocará pensar algo para su hermana que hace 7 añazos de aquí a 3 semanas y nos ha pedido el barco del Pin y Pon... alguna idea?