dijous, 13 de novembre de 2014

Autumn inspiration

Jo no sé a vosaltres, però a mi la tardor m'encanta! És una de les èpoques de l'any que més m'agrada (per no dir la que més), no només perquè la calor afluixa, sinó perquè el bosc està preciós: els colors s'intensifiquen, els arbres es tornen grocs passant per una gama de colors càlids d'allò més acollidors, el cel és net, amb un blau intens que no té  la resta de l'any, el terra s'omple de bolets de tot tipus de colors i textures, ... Sortir a passejar per la natura abrigat amb el primer jersei de la temporada, és per mi renovar les piles per poder aguantar tota la setmana que passo tancada al despatx.

Yo no sé a vosotras, pero a mi el otoño me encanta! Es una de las épocas del año que más me gustan (por no decir la que más), no sólo porque el calor disminuye, sino porque el bosque está precioso: los colores se intensifican, los árboles se vuelven amarillos pasando por una gama de colores cálidos de lo más acogedores, el cielo es limpio y con un azul intenso que no tiene el resto del año, el suelo se llena de setas de todos los colores y texturas,... Salir a pasear con el primer jersey de la temporada, es para mi renovar las pilas para poder aguantar toda la semana que paso encerrada en la oficina.


Us deixo amb unes quantes fotos que vaig fer fa uns caps de setmanes. Sé que no és el mateix que viure-ho en directe, però espero que us serveixin per relaxar-vos i inspirar-vos com ho van fer amb mi quan les vaig fer.

Os  dejo con unas cuantas fotos que hice hace unos fines de semana. Sé que no lo mismo que vivirlo en directo, pero espero que os sirvan para relajaros e inspiraros como lo hicieron conmigo el día que las hice.











Mentre feia alguna d'aquestes fotos vaig tenir la bona companyia de la meva sogra, que no només és tota una fotògrafa (haurieu de veure com domina el Photoshop!), sinó una sogra 2.0 amb la seva pròpia pàgina de fotos, i que va aprofitar per fer-me un foto in-fraganti. Mireu, mireu: 

Mientras hacía algunas de estas fotos tuve la buena compañía de mi suegra, que no solo es toda una fotógrafa  (¡tendrías que ver como domina el Photoshop!), sino que es una suegra 2.0 con página de fotos propia, y que aprovechó para hacerme una foto in-fraganti. Mirad, mirad: 
Com a bona boletaire, bé, siguem sincers, com a dona de bon boletaire, que em fa llevar d'hora (massa d'hora!) els dissabtes per evitar que els rovellons i les llanegues se les endugui algú altre, només us puc dir que aquestes fotos estan fetes en algun lloc del Port del Comte i hasta aquí puedo leer... Bon cap de setmana guapus!

Como buena recolectora de setas, bueno, seamos sinceros, como mujer de buen  recolector de setas, que me obliga a levantarme pronto (demasiado pronto!) los sábados para evitar que otro se lleve las setas, solo estoy autorizada a decir que las fotos fueron tomadas en algún sitio de la montaña de El Port del Comte y hasta aquí puedo leer... Buen fin de semana guapos!

diumenge, 2 de novembre de 2014

Transformem una caixa de Lego en un teatre

Ja fa un temps que el meu nebot, que diumenge passat va fer 11 anyassos (Déu meu com passa el temps!), ens demana que els portem a un concert de Els Amics de les Arts (no sabeu que bé ens ho passem quan anem amb ell i la seva germana al cotxe i anem representant amb mímica L'home que treballa fent de gos o fent els diàlegs entre el noi i la noia a la cançó de 4-3-3 o simplement cantant les cançons 'a grito pelao'). Però entre que l'any passat no van fer concerts perquè van estar fent el disc, que han fet pocs concerts a prop de Terrassa, que els que han fet eren entre setmana, o en format a peu dret poc adient per un nen d'aquesta edat, ... No havíem trobat el concert per portar-lo. Així que quan aquest agost van treure les entrades per un concert a Sabadell, en un teatre, en divendres i dues setmanes després del seu aniversari ho vaig tenir clar: seria el seu regal d'anviersari!

Ya hace mucho tiempo que mi sobrino, que el domingo pasado cumplió 11 añazos (Dios mio como pasa el tiempo!), nos pide que les llevemos a un concierto del grupo  de música Els Amics de les Arts (no sabéis lo bien que lo pasamos cuando vamos con él y su hermana en el coche cantando las canciones a grito 'pelao'). Pero entre que el año pasado estuvieron preparando el nuevo disco, que han hecho pocos conciertos cerca de Terrassa, que los que han hecho eran entre semana o en formato a pie derecho, poco adecuado para un niño de esta edad,... No habíamos encontrado el concierto para llevarle. Así que cuando este agosto sacaron las entradas para un concierto en Sabadell, en un teatro, en viernes y dos semanas después de su cumpleaños lo tuve claro: sería su regalo de cumpleaños!

Ell, pobret, que no s'ho imaginava, fa unes setmanes ens va demanar que li regaléssim un Lego Ninjago i la tieta, que és una crafty i li agrada vestir bé els regals (com us vaig explicar en aquest post) se li va encendre la bombeta: perquè no faig una caixa de Lego Ninjago que es transforma en un teatre - concert? Doncs dit i fet, les meves venes craftys i enginyerils es van posar en marxa i mireu què en va sortir:

Él, pobre, que no se lo imaginaba, hace unas semanas nos pidió que le regalásemos un Lego Ninjago y aquí su tía, que es una crafty y le gusta vestir bien los regalos (como os expliqué  ya en este post) se me encendió la bombilla: ¿y si le hago una caja de Lego Ninjago que se transforma en un teatro - concierto? Pues dicho y hecho, mis venas craftys y ingenieriles se pusieron en marcha y mirad el resultado:

Era una caixa que per fora tenia la tapa del Lego Ninjago i a dins una sèrie de sobres numerats on hi havia les intruccions i el material  que havia d'anar seguint i usant a cada pas: 1.- donar la volta a la base de la caixa i posar vertical la tapa; 2.- col.locar els Ninjagos; 3.- posar les cortines de dalt l'escenari; 4.- col·locar la cortina al voltant de l'escenari; 5.- situar el pati de butaques i posar-hi tres Ninjagos a sobre i en l'últim sobre hi havia la data del concert, les cares dels components del grup i les nostres, les banderoles amb el nom del grup, els micros i... la seva entrada pel concert!

Era una caja que por fuera tenia la tapa del Lego Ninjago y por dentro unos sobres numerados donde había las instrucciones y el material que tenía que ir siguiendo y usando en cada paso: 1.- dar la vuelta a la base de la caja y poner vertical la tapa; 2.- colocar los Ninjagos; 3.- poner las cortinas de la parte de arriba del escenario; 4.- colocar la cortina alrededor del escenario; 5.- situar el patio de butacas y poner tres Ninjagos encima. En el último sobre había la fecha del concierto, las caras de los componentes del grupo y las nuestras, las banderolas con el nombre del grupo, los micros y... su entrada para el concierto!

La meva intenció era fer servir una caixa que tingués per casa o que pugués comprar en una botiga d'aquestes barates tipus xinos i forrar-la, però totes les caixes que trobava tenien les tapes molt baixetes. En una botiga de tota la vida de Terrassa (Paperina) em van proposar fer-me la caixa a mida i com que no era car i a més me la forraven dels colors que volia, em vaig decidir a fer-la així i la veritat és que estic encantada amb la decisió: em van forrar no només la part de sobre de la tapa, sinó també la part de dins. A més a més la caixa estava molt ben acabada. Al cul hi vaig enganxar un paper de scrap amb un dibuix de fusta (que vaig comprar aquí) simulant el terra de l'escenari. 

Mi intención era usar una caja que tuviese por casa o pudiese comprar en una tienda de estas baratas tipo chinos y forrarla, pero todas las que encontraba tenían las tapas muy bajitas. En una tienda de toda la vida de Terrassa (Paperina) me propusieron hacérmela a medida, y como no era cara y además me la forraban de los colores que yo quisiera, decidí hacerla así y la verdad es que estoy encantada con la decisión: me la forraron no solo por fuera sino también por dentro.  La casa estaba muy bien acabada. En el culo de la base enganché un papel de scrap con un dibujo de madera (que compré aquí) simulando el suelo del escenario.

Un cop vaig tenir la caixa, vaig fer les cortines: una roba amb molt caient a la qual li vaig fer els forats per on passaria la barra i hi vaig posar uns eyelets perquè quedés més ben acabada. Comentar-vos també les pegues del "invento": la roba era molt primeta i els eyelets no s'agafaven bé, així que hi vaig posar una mica de Loctite per a que no s'escapessin. A la tapa de la caixa hi vaig fer dos forats acabats amb dos eyelets també, per on passaria la barra. La barra era una barilla de soldar acer INOX (que vaig treure de la feina). Vaig rematar la barilla amb un washi tape de color granate i una boleta de fusta de color granate de les de fer collarets que es podia treure i posar.

Una vez tuve la caja, hice las cortinas: una ropa con mucha caída a la cual le hice los agujeros por donde pasaría la barra y les puse unos eyelets para que quedase más bien terminado. Comentaros los  problemas del 'invento': la ropa era demasiado delgada y los eyelets no se agarraban bien, así que tuve que poner un poco de Loctite. Hice dos agujeros en la tapa de la caja por donde pasaría la barra. Los rematé también con unos eyelets. La barra de la cortina era una varilla de soldar de acero INOX (que saqué del taller del trabajo). Rematé la barilla con un washi tape de color granate para evitar que el niño se hiciera daño y puse una bolita de madera de las de hacer collares del mismo color.
Per a les cortines del voltant de l'escenari vaig escollir una roba amb més cos i del mateix color que l'escenari. Li vaig fer uns plecs que vaig enganxar amb cola calenta (ho sé, cosa no gaire digne per ser filla de modista) i perquè fos un teatre de categoria hi vaig enganxar una cinta vermella que de pas tapava les imperfeccions dels plecs. Vaig rematar la cinta amb uns gafets que servien per agafar-se a cantó i cantó de l'escenari (això si que amb més o menys traça ho vaig cosir).

Para las cortinas que rodeaban el escenario escogí una ropa con más cuerpo y del mismo color que el escenario. Le hice unos pliegues que enganché con cola caliente (lo sé, es una cosa poco digna para ser hija de modista) y para que fuese un teatro de categoría le enganché (también con cola caliente) una cinta roja, que de paso me tapó las imperfecciones de los pliegues. Rematé la cinta con un par de corchetes para poder coger la cortina a lado y lado del escenario (esto si que lo cosí :P).


En un bon concert, però, no hi podien faltar uns bons micros així que en el meu curs de manualitats dels dimarts, vaig fer unes rodones amb fusta DM amb un foradet al mig per on s'hi podien treure i posar uns palets de "pinxito". Els micros pròpiament els vaig fer amb trosset de pal de pinxito i una boleta de fusta de color negre de les que faig servir per a fer collarets, subjectat amb cinta de pintor i ho vaig pintar tot de color negre.

En un buen concierto no pueden faltar unos buenos micros, así que en el curso de manualidades hice unas redondas con madera DM con un agujero en medio por donde se podía poner y quitar un "palito de pinchito".   Los micros propiamente los hice con un trozito de palo de pinchito y una bolita de madera de color negro, sujetada con cinta de carrocero y lo pinté todo de color negro.
Els sobres els vaig numerar amb uns números de suro que vaig comprar aquí i els vaig acabar de decorar amb washi tape

Los sobres los numeré con unos numeros de corcho que compré aquí y los acabé de decorar con washi tape.

Les banderoles les vaig fer amb washi tape i, per a que es veiessin més les lletres de scrap que hi vaig enganxar, vaig posar-hi un paperet blanc. Els cordills de les banderoles, que eren de lli, els vaig subjectar amb un gafet a cada banda, que feien de ganxo per on s'aguantaven al sostre de l'escenari. 

Las banderolas las hice con washi tape y, para que se vieses bien las letras de scrap que les enganché, puse un papelito blanco. Los cordeles de las banderolas, que eran de lino, los sujeté con un corchete a cada banda y que hacían de gancho por donde se aguantaban al techo del escenario.

Espero que us hagi agradat, el meu nebot va estar molt content amb el regal, de fet, ens va demanar que guardéssim nosaltres l'entrada i si podia ser en una caixa d'or, jaja :) Així que aquest divendres al vespre ja sabeu on seré! Ja us explicaré què tal ens ha anat :)

Espero que os haya gustado, mi sobrino estuvo muy contento con el regalo, de hecho, nos pidió que le guardásemos nosotros la entrada y si podía ser en una caja de oro, jaja :) Así que este viernes por la noche ya sabéis donde estaré. Ya os contaré qué tal nos ha ido :)

I ara em tocarà pensar-ne alguna per a la seva germana que fa 7 anyassos d'aquí a 3 setmanes i ens ha demanat el barco dels Pin y Pon... alguna idea

Y ara me tocará pensar algo para su hermana que hace 7 añazos de aquí a 3 semanas y nos ha pedido el barco del Pin y Pon... alguna idea?