dissabte, 30 d’abril del 2016

Trip it yourself: Namíbia - un viatge a Àfrica al teu ritme

Avui estic molt contenta perquè tinc col·laborador al blog: el meu maridu! Ell el Do It Yourself no l’aplica a les manualitats, sinó als viatges que fem.  Perquè ell experimenta el mateix que jo fent manualitats: paper en blanc i deixar-se portar creant allò que més t’agrada, al teu gust i sense límits. Bé sí, el pressupost i la meva tisora, que si fos per ell... Però bé, deixo que ell mateix us ho expliqui:

M
oltes vegades tenim la idea que a l’hora de viatjar a determinats llocs hem d’anar de bracet d’alguna agència de viatges, pels perills, per la falta de mitjans, perquè no podem fer-ho per nosaltres mateixos, i tot és clar, a un preu escandalós i acompanyat de desenes de turistes. Lluny de tot això, avui us expliquem el nostre viatge “Trip it yourself” a Namíbia, que vam fer a l’estiu del 2013. Un país africà on es pot gaudir d’espectaculars i remots paisatges, del contacte amb les tribus locals, d’una natura extrema i dels animals salvatges. Tot això conduint un turisme al teu aire i sense perills.

P
er què Namíbia?

La primera vegada que ens va cridar l’atenció aquest país va ser en veure unes fotos de “Dead Vlei” (“el llac de la mort”). Més val una imatge que mil paraules, jutgeu vosaltres mateixos:


I després d’encuriosir-nos una mica pel país, vam descobrir una bona pila més de motius:
  • És el segon país més deshabitat del món!
  • Tot i ser un país jove (1990), va fer una bona transició a la democràcia i ha estat absent de conflictes recents.
  • L’agost és un bon mes per visitar-lo, allí és hivern i època seca, per tant està pràcticament assegurat dies clars sense ni un núvol i no tenir problemes a les llargues carreteres de terra. 
  • El desert del Namib és un lloc inhòspit i espectacular, amb les seves dunes de sorra vermella.
  • Existeixen tribus locals, com els Himba, els Herero o els San que et transporten al neolític. 
  • Pots veure animals salvatges sense necessitat de contractar un safari: el parc nacional d’Etosha permet recorre’l amb el teu propi cotxe.
  • És un país amb moltes zones verges, amb paisatges i espais oberts, que fan de tot el viatge una experiència inoblidable i sentir-te aventurer (però sense perills). Les postes i sortides del sol són espectaculars, l’atmosfera és molt neta i la terra agafa tonalitats vermelloses. Molt recomanable pels amants de la fotografia.
  • Encara no hi van molts turistes.






La preparació.

Amb el Trip It Yourself comences a gaudir i a somiar amb el viatge des del moment que el comences a preparar. A nosaltres ens agrada primer documentar-nos molt bé del país, dissenyar una ruta ja des d’aquí, ben planificada, amb allotjaments reservats,  per tal d’aprofitar el temps al màxim. Us donem alguns consells per preparar aquest viatge: 
  • Reservar l’allotjament amb molta antelació. Tot i no ser un país de masses, els principals atractius (el desert del Namib i el parc d’Etosha) tenen poca oferta i pot costar trobar lloc o que els preus s’enfilin molt. Cal fer-ho fins i tot abans de comprar els bitllets d’avió, doncs marquen la ruta del viatge. Als altres llocs però, se’n pot trobar fàcilment i a uns preus assequibles. Pels més aventurers es poden llogar cotxes tot terreny amb tendes al sostre, però només es pot llogar amb companyies locals. 
  • Bitllets d’avió: és imprescindible comprar-los amb temps, el més econòmic acaba sent fent dues escales, a una capital europea o països àrabs, i a Johannesburg o Ciutat el Cap. 
  • Vacunes: a part de les habituals recomanables de tifus i hepatitis, cal també prendre les pastilles per a la malària si es visita el Nord. Tot i que nosaltres no vam veure ni un sol mosquit al ser l’època seca. Es pot anar amb pantalons i màniga curta (però a la nit cal abric). 
  • Lloguer de cotxe: un turisme és econòmic i pràctic fent servir una de les companyies mundials habituals (nosaltres el vam llogar a través del RACC, sempre és més fàcil en cas de reclamació o tenir algun problema). El principal perill a Namíbia són els accidents de trànsit, que són deguts principalment per confiar-se amb les llargues rectes, així que aquest factor depèn de tu mateix. És recomanable demanar una segona roda de recanvi, ja que alguns llocs són tan remots que pot no haver-hi ajuda en centenars de km. Si sortíssiu de les carreteres principals és imprescindible un 4x4. Tot i que a nosaltres no ens va caldre per a la nostra ruta.



La ruta.

Nosaltres vam fer 3.600km en 10 dies, dels quals només 1.000 eren asfaltats (!). Tot i així, les carreteres principals de terra són rectes i es poden agafar velocitats importants (el límit permès és de 100km/h). Però vigileu els canvis de rasant, els xaragalls, les corbes al final de recta i els animals.

Aquesta va ser la nostra ruta:

Si ho tornéssim a fer, afegiríem més dies, potser 15 en total i visitaríem també Bushmanland (poblats dels San) a l’est del país, Lüderitz i passaríem més temps al nord d’Opuwo i a Damaraland. 

El proper dia us explicarem tots aquests llocs amb més detall i us ensenyarem els llocs que vam visitar.
Així que estigueu atents! De moment, si voleu anar fent boca, podeu veure la galeria de fotos que té el meu maridu aquí. Bona setmana guap@s!!!

dilluns, 11 d’abril del 2016

Sushi de xuxes per Pasqua / Sushi de golosinas para Pascua

Tinc l'honor (i la responsabilitat! :O) de tenir dues filloles, a part de ser encara fillola del meu tiet. Així que aquesta Setmana Santa he anat amunt i avall repartint i rebent mones per la geografia catalana, però m'encanta!
Tengo el honor (y la responsabilidad!: :O) de tener dos ahijadas, a parte de ser aún ahijada de mi tío. Así que esta Semana Santa he ido arriba y abajo repartiendo y recibiendo monas por la geografía catalana, pero me encanta!

Una de les dues filloles, la Noa, és la filla petita d'una de les meves millors amigues. Així que quan li vaig preparar la seva mona vaig pensar: "No deixaràs a la seva germana gran, la Jana, sense res, pobreta...". Així que vaig pensar que li havia de fer unes postres - regal ben original per a ella també...
Una de las dos ahijadas, Noa, es la hija pequeña de una de mis mejores amigas. Así que cuando le preparé su mona pensé: "No dejarás a su hermana mayor, Jana, sin nada, pobrecita...". Así que pensé que le iba a hacer un postre - regalo original para ella también...
 

A l'últim número de la revista de Mr Wonderful Idees hi havia un article de com fer sushi de xuxes i em va agradar molt la idea. Així que la vaig guardar en algun racó de la meva ment crafty i vaig pensar que ja la rescatararia en algun moment. Així que dit i fet: per a felicitar la Pasqua a la Jana, una caixa de sushi de xuxes!
En el último número de la revista de Mr. Wonderful Ideas había un artículo de cómo hacer sushi de golosinas y me gustó mucho la idea. Así que la guardé en algún rincón de mi mente Crafty y pensé que ya la rescataría en algún momento. Así que dicho y hecho: para felicitar la Pascua a Jana, una caja de sushi de golosinas!
Vaig revisar la revista però quan vaig anar a la botiga de xuxes no vaig trobar gairebé res del que allà hi sortia i vaig improvitzar amb el que vaig trobar, que és el que podeu veure a la foto.
Revisé la revista pero cuando fui a la tienda de golosinas no encontré casi nada de lo que allí salía y improvisé con lo que encontré, que es lo que podéis ver en la foto.

Explicar-vos un "truquillo": per fer els Makizushi, vaja, els "sushi en rollos": les nubes de color blanc són molt enganxoses i no es pot fer un forat per a passar-hi el bastonet de cantó a cantó. Així que vaig fer un foradet i vaig posar només una rodanxeta petita del bastonet.
Explicaros un "truquillo": para hacer los Makizushi, vaya, los "sushi en rollos": las nubes de color blanco son muy pegajosas y no se puede hacer un agujero de lado a lado para pasar el palito. Así que hice un agujerito y puse sólo una rodajita pequeña del palito.

Per fer-ho més japonès, vaig afegir-hi uns palets de fusta que vaig comprar en una botiga tipus xinos. Hauríeu d'haver vist a la Jana com al·lucinava amb els palets. A la caixa vaig enganxar-hi un dels papers que vaig comprar a Japó i hi vaig estampar un tampó de lletres japoneses que vaig comprar allà també.
Para hacerlo más japonés, añadí unos palitos de madera que compré en una tienda tipo chinos. Deberíais haber visto a Jana como alucinaba con los palitos. En la caja pegué uno de los papeles que compré en Japón y estampé un tampón de letras japonesas que compré allí también.

Què us sembla la idea? Una manera divertida de regalar xuxes i d'ensenyar a fer anar els palets xinos als nens, oi? La Jana va estar encantada!
Qué os parece la idea? Una manera divertida de regalar golosinas y enseñar a utilizar los palos xinos a los niños, no? A Jana le encantó!

dimarts, 23 de febrer del 2016

Etiquetes de pissarra handmade / Etiquetas de pizarra handmade

Els que fa temps que seguiu el blog sabreu que els Reis a casa els agrada que la família s'endugui els regals en una bossa ben bonica i personalitzada per cadascú. Aquest any no va ser l'excepció! :) 
Los que hace tiempo que seguís el blog ya sabéis que en casa a los Reyes les gusta que la familia se lleve los regalos en una bolsa personalizada y bien bonita. Este año no fue la excepción! :)
Així que avui, encara que ja hagi plogut ja una mica des de Reis,... bé potser no és la frase feta més adient tenint en compte que d'aigua últimament en cau poca... Deixem-ho en malgrat hagi passat molt temps ja des de Reis, avui us ensenyo unes etiquetes handmade que podreu aprofitar per customitzar els vostres regals en altres ocasions. 
Así que hoy, aunque ya haya llovido ya un poco desde Reyes,... bueno tal vez no sea la frase más adecuada teniendo en cuenta que de agua últimamente cae poca... Dejémoslo en que a pesar de que haya pasado mucho tiempo ya desde Reyes, hoy os enseño unas etiquetas handmade que podréis aprovechar para customizar vuestros regalos en otras ocasiones.
Els Reis van pintar unes fustetes que havien comprat a Alemanya amb pintura de pissarra i hi van dibuixar, amb retolador de pissarra, les seves tres corones i el nom de cadascú. Abans de pintar-les, però, les van llimar una mica per a la pintura s'adherís bé.
Los Reyes pintaron unas maderitas de unos tres cm de diámetro que habían comprado en Alemania con pintura de pizarra y dibujaron, con rotulador de pizarra, sus tres coronas y el nombre de cada uno. Antes de pintarlas, por eso, las limaron un poco para que la pintura se adhiriera bien.
Amb un taladro petit van fer un foradet per on van passar el cordill de ràfia per penjar de les bosses craft.
Con un taladro pequeño hicieron un agujerito por donde pasaron el cordel de rafia para colgar de las bolsas craft.
En cadascuna de les bosses hi van enganxar una estrelleta de fusta vermella
En cada una de las bolsas engancharon una estrellita de madera roja.

 
Aquestes etiquetes les podeu utilitzar per embolicar els regals que aneu fent durant tot l'any i, depèn de a qui feu el regal, fins i tot les podreu reciclar :)
Estas etiquetas las podeis utilizar para envolver los regalos que vayais haciendo durante todo el año y depende de a quien hagais el regalo, incluso las podréis reciclar :) 
Espero que us hagi agradat! Bona nit guapus! 
Espero que os haya gustado! Buenas noches guapos!

diumenge, 10 de gener del 2016

Sant tornem-hi (amb bons propòsits)! / Volvemos (con buenos propositos)!


Fa molts dies que no passo per aquí i la veritat és que si em paro a pensar el perquè no ho tinc clar del tot... L'últim post, a part de la felicitació de Nadal de l'altre dia, va ser al maig (!!!) i suposo que va ser amb l'arribada del bon temps que van arribar també les ganes de gaudir de l'exterior i el blog va quedar en segon pla. 
Hace muchos días que no paso por aquí y la verdad es que si me paro a pensar el porque no lo tengo claro del todo ... El último post, aparte de la felicitación de Navidad del otro día, fue en mayo (!!!) y supongo que fue con la llegada del buen tiempo que llegaron también las ganas de disfrutar del exterior y el blog quedó en segundo plano.

El problema és que aquest any les vacances van ser massa curtes (però, eh! no us penséssiu: intenses i gaudides): vaig haver de fer una marató abans i la tornada i tota la tardor va ser un estrès professional, però sobretot emocional.
 
El problemaes que este año las vacaciones fueron demasiado cortas (pero eh! No os pensarais: intensas y disfrutadas): tuve que hacer un maratón antes y la vuelta y todo el otoño fue un estrés profesional, pero sobre todo emocional.

L'any passat ja us vaig explicar que per mi l'any comença al setembre, amb l'inici del curs escolar. És quan faig revisió del que ha estat l'últim any: què ha fallat, què ha funcionat, què vull canviar, cap a on vull anar,... i em plantejo com vull enfocar el nou curs. El fet de tenir la sensació d'haver tingut unes vacances curtes, però sobretot, d'haver de tornar a la feina al 250% i no sempre rebent el que donava, em van fer replantejar moltes coses a la tornada. Sabeu quan no tens gaire clar el perquè fas o has fet les coses i sobretot, cap a on vas? La veritat és que no estava gaire animada i respecte al blog em vaig arribar a plantejar deixar-lo, pensava: si tothom té un blog avui en dia, no val la pena perdre (tant de) temps fent posts, si a part de la teva família, ningú se'l llegeix, seria millor aprofitar el temps per a formar-te i buscar-te un futur professional millor... 
El año pasado ya os expliqué que para el año empieza en septiembre, con el inicio del curso escolar. Es cuando hago revisión de lo que ha sido el último año: qué ha fallado, qué ha funcionado, qué quiero cambiar, hacia donde quiero ir, ... y me planteo como quiero enfocar el nuevo curso. El hecho de tener la sensación de haber tenido unas vacaciones cortas, pero sobre todo, de tener que volver al trabajo al 250% y no siempre recibiendo lo que daba, me hicieron replantear muchas cosas a la vuelta. Sabéis cuando no tienes muy claro el porqué haces o has hecho las cosas y sobre todo, hacia dónde vas? La verdad es que no estaba muy animada y respeto el blog me llegué a plantear dejarlo, pensaba: si todo el mundo tiene un blog hoy en día, no vale la pena perder (tanto) tiempo haciendo posts, si aparte de la tu familia, nadie lo lee, sería mejor aprovechar el tiempo para formarte y buscarte un futuro profesional mejor ...

Però després de donar-hi moltes voltes, m'he adonat que, encara que només em llegeixi el tato, el blog és un bon exercici per expressar (sobretot artísticament perquè les paraules no són el meu fort) allò que m'agrada i em fa feliç. Així que, amb el nou any i amb moltes ganes de tornar-vos a trobar per aquí, reprenc el blog. M'acompanyeu?
Pero después de darle muchas vueltas, me he dado cuenta que, aunque sólo me lea el tato, el blog es un buen ejercicio para expresar (sobre todo artísticamente porque las palabras no son mi fuerte) lo que me gusta y me hace feliz. Así que, con el nuevo año y con muchas ganas de volver a encontraros por aquí retomo el blog. Me acompañais?
L'any passat en aquest post, vaig fer la llista de propòsits per al curs 2014-2015 i he de confessar que el fet de plasmar-los per escrit em va ajudar a ser-ne més conscient i seguir-los. Bé, si més no a intentar-ho.
El año pasado en este post, hice la lista de propósitos para el curso 2014-2015 y debo confesar que el hecho de plasmarlos por escrito me ayudó a ser más consciente y seguirlos. Bueno, al menos a intentarlo.

Així que, de manera similar a l'any passat, amb les fotos de les vacances d'aquest estiu, que aquest any van ser a(ls parcs de l'oest d') Estats Units, farem la llista de propòsits, aquest cop, per al 2016. Som-hi?
Así que, de manera similar al año pasado, con las fotos de las vacaciones de este verano, que este año fueron a (los parques del oeste de) Estados Unidos, haremos la lista de propósitos, esta vez, por el 2016. Vamos?
 
Personalment voldria...
Personalmente querría...

- Cuidar-me més física i mentalment i no preocupar-me tant per la feina: Aquest darrer any degut a que tenia les cervicals una mica fotudes i molta feina no vaig fer res, i el cos i la ment ho han notat. Els Reis m'han portat unes de classes de ioga, així que de moment començarem per aquí :)
- Cuidarme más física y mentalmente y no preocuparme tanto por el trabajo: Este último año debido a que tenía las cervicales un poco mal y mucho trabajo no hice nada, y el cuerpo y la mente lo han notado. Los Reyes me han traído unas de clases de yoga, así que de momento empezaremos por ahí :) 
 
- No tenir por al canvi. Sí, sóc de les que em quedo a la meva la zona de confort, i mira que sé que quan se surt d'ella la majoria de vegades s'hi està molt millor. Així que aquest any, mandra fora! vull provar coses noves! I com diu la Maite de Everydayunrato fer allò que em faci sentir bé. 
- No tener miedo al cambio. Sí, soy de las que me quedo en mi zona de confort, y mira que sé que cuando se sale de ella la mayoría de las veces se está mucho mejor. Así que este año, pereza fuera! quiero probar cosas nuevas! Y como dice Maite de Everydayunrato hacer aquello que me haga sentir bien.
- Acabar allò que començo. Són tantes les coses que m'agraden, que a vegades em perdo o sóc una mica tasta-olletes i deixo les coses a mitges. Així que aquest any a focalitzar-se més i anar a tope per allò que realment val la pena! Per això m'he proposat per una vegada a la meva vida fer servir l'agenda i planificar-me.
- Terminar lo que empiezo. Son tantas las cosas que me gustan, que a veces me pierdo o soy un poco prueba-ollitas y dejo las cosas a medias. Así que este año a focalizarse más e ir a tope por lo que realmente vale la pena! Por eso me he propuesto por una vez en mi vida usar la agenda y planificarme. 
 
- No ser tan exigent amb mi mateixa ni amb els altres. Tendeixo a perseguir la perfecció, i sobretot en el darrer any, he constatat que sovint el sobreesforç que costa arribar-hi no sempre es veu compensat... Així que per a aquest any a mesurar les esforços i sobretot a no maxacar-me pels errors comesos, sinó a aprendre'n!
- No ser tan exigente conmigo misma ni con los demás. Tiendo a perseguir la perfección, y sobre todo en el último año, he constatado que a menudo el sobreesfuerzo que cuesta llegar a ella no siempre se ve compensado ... Así que para este año a medir los esfuerzos y sobre todo a no maxacar me los errores cometidos, sino a aprender!

Respecte al blog i la creativiat intentaré seré més constant!
Respecto al blog y la creativdad intentaré seré más constante!

Pel que fa a coses més pràctiques, mantinc el que em vaig proposar per al curs 2014-1015:
Por lo que respecta a cosas más prácticas, mantengo lo que me propuse para el curso 2014-2015:

- Evitar la procrastinació, vaja, concentrar-me més! No sé si a vosaltres us passa, però és tanta la informació que m'arriba a través dels diferents dispositius electrònics i les xarxes socials, que sovint és díficil no xequejar el mòbil i/o l'ordinador cada cinc minuts per a veure "les novetats". La llàstima d'això és que molts cops em quedo amb els titulars. Així que de nou, a focalitzar-se més!
- Evitar la procrastinación, vaya, concentrarme más! No sé si a vosotros os pasa, pero es tanta la información que me llega a través de los diferentes dispositivos electrónicos y las redes sociales, que a menudo es difícil no chequear el móvil y/o el ordenador cada cinco minutos para ver "las novedades". La lástima de esto es que muchas veces me quedo con los titulares. Así que de nuevo, a focalizarse más!

- Cuinar plats nous i intentar ensenyar-vos-els al blog, que pel que vaig veure en el post que vaig fer del pastís de formatge, us agrada això de les receptes.
- Cocinar platos nuevos e intentar enseñaros-los el blog, que por lo que vi en el post que hice la tarta de queso, os gusta esto de las recetas.

- Desrovellar l'alemany i l'anglès, si més no recuperar el que he perdut aquests anyets sense practicar-lo gaire.
- Desoxidar el alemán y el inglés, por lo menos recuperar lo que he perdido estos añitos sin practicarlo mucho. 

I crec que amb això en tinc més que prou. No creieu?
Y creo que con eso tengo más que suficiente. No creéis?

Amb moltes ganes de retrobar-vos per aquí! Un petonarro guap@s!!
Con muchas ganas de reencontraros por ahí! Un besazo guap@s !!