Wishlist per al meu sant

Mira que ho intento: 

"Has vist, carinyu? A que és preciós? I a més a més està fet a mà! Mira que ben fet està... Em quedaria tan bé amb aquell jersei de color negre que em vaig comprar l'any passat. Saps quin vull dir, oi? (i ell assenteix amb el cap amb cara de póquer: jo sé que ell no en té ni idea de quin jersei li parlo i ell sap que jo ho sé, però els dos fem com que no ens n'adonem)" 

"Ho sabies que aprendre a fer això ara està molt de moda? Hi ha molts tutorials i llibres que expliquen com fer-ho." "Com has dit que es deia? Si això la meva àvia ja en feia i en deia xxx." 

"Ostres! Has sentit (la tele)? He llegit que aquest espectacle està molt bé, que els actors ho fan molt bé." "Deies?"

"Ja fa molt temps que tinc aquest xxx, a més ara no està de moda, ara el que es porta és yyy" "Bé, tu espera't que xxx ja es tornarà a posar de moda." :O

Però malgrat els meus intents, fa una setmana el meu maridu em va etzibar "I què vols pel teu sant? Dóna'm alguna pista que no sé que regalar-te..."  En aquell moment et tornes blava i amb els ulls en blanc com l'emoticono del whatsapp i dubtes un moment si, 1: escanyar-lo, 2: deixar-lo o 3: agafar aire, posar cara de ho hauries de saber, però després de tants anys no em sorprendré i et recito la llista. Fa uns anys hagués optat per la opció 1 o 2, però ara, després de tants anys, i aprofitant que ara tinc blog, he decidit fer-te una wishlist virtual, així que carinyu apunta (d'esquerra a dreta i de dalt a baix de la imatge):

- Una cinta per a la càmera com de la foto o aquesta o aquesta o...

- Unes entrades per anar a veure Mar i Cel. Com a fan de Sau, m'hagués agradat veure la versió on sortia el Carles Sabater, però a falta de pan...

- Un rellotge amb personalitat, com per exemple aquest de la foto.

- Una pastilla de sabó de Cal·lèndula de la Jabonería de la Almendra, que se m'està a punt d'acabar. A la gent de la la Jabonería de la Almendra la vaig conèixer al Handmade Festival, i vaig dubtar molt de si comprar-me una pastilla de sabó, perquè tinc una pell molt sensible i normalment faig servir sabó de Farmàcia, però feia tan bona olor i donat que era per a pells sensibles, vaig decidir provar-lo i a mi i a la meva pell ens va encantar.

- Mocador acabat de sortir del forn de la disenyadora d'estampats, il·lustradora, disenyadora gràfica Moniquilla.

- Fermall Flor d'Hivern de Txell Lagresa. La majoria dels jerseis que tinc són llisos, però m'agrada donar-los un toc diferent amb un fermall, en tinc una bona col·lecció, però sempre hi ha lloc per un de nou i més si és una creació Txell Lagresa, que fa coses molt maques. 

- Fa unes poques setmanes que les noies de Duduá van treure el llibre "30 Proyectos para la vida moderna". D'aquestes precursores de DIY a Barcelona segur que n'ha sortit un molt bon llibre de tutorials.

- Bé, si el presupost ho permet... fa temps que penso en un objectiu 50mm per a la càmera :)

Santa paciència que s'ha de tenir a vegades amb aquests homes... A vosaltres us passa també? 

Ja us explicaré si m'ha caigut alguna de les cosetes de la llista. 

Bona nit guapus!

Avui fa dos anys d'aquesta Il·lustració Tutticonfetti

Avui fa 2 anys que la meva germana em va regalar aquesta il·lustració realitzada per la Maruta de Tutticonfetti. Me la va regalar el dia que vaig defensar la tesi doctoral i no podria haver encertat més!

Darrera de Tutticonfetti hi ha la Marta Colomer, una noia que amb uns traços i una paleta de colors senzills es capaç de caracteritzar perfectament a la gent de forma dolça i divertida. Podeu veure el fantàstic treball de la Marta aquí. Jo em vaig quedar parada de com amb quatre traços havia encertat en la fisonomia tant de la meva germana, amb els seus cabells vermells característics, com amb la meva, amb els meus rissos. Per no parlar de les nostres nàpies, jaja! :)

A mi em va dibuixar amb la tesi que tanta de suor em va costar i amb les meves dues passions: la fotografia i la joieria.

La meva germana i jo, malgrat vivim a uns quants kilòmetres de distància una de l’altra (snif, snif), sempre ens hem entès i congeniat. Bé, sempre, sempre, potser no: quan érem petites teníem les nostres baralles... Us en podria explicar unes quantes, i algunes de ben bones, però potser ara no és el moment. 

Si congeniem tan bé, però, no és perquè siguem iguals, més aviat al contrari. Ella és de lletres, és l'empatia en persona, té una sensibilitat especial i sap expressar-se, tan verbalment com de forma escrita, d'una manera que admiro, perquè ho sap fer amb molta gràcia i sensibilitat. És capaç de fer-te un monòleg equiparable al que et faria l'Andreu Buenafuente d'una anècdota qualsevol que li ha passat al súper, al carrer, al metro,... Estar amb ella és diversió assegurada (jo li dic que si mai es queda sense feina que faci de Paz Padilla). A ella no li agraden les manualitats, però li encanta la música. De fet, és l'encarregada de modernitzar-me musicalment amb pupurris que em prepara amb noms que (com us dic) només ella pot inventar: Peladillas Mix, Xirimoia's Collection,... Toca la guitarra de meravella i a més a més (no us ho perdeu!) compon cançons tan maques com aquestes. Per això surt a la il·lustració escoltant música i amb una guitarra. Bé, i amb un collaret fet per mi, perquè és la fan número u de les meves creacions (gràcies germaneta per creure en mi!). No em direu que no tinc una germana que és un sol? 

Suposo que us preguntareu què hi fa un ocell amb nom de Marujito a la meva mà, no? És que les dues som unes grans fans de la sèrie Plats Bruts (l'ocell és un dels personatges que hi apareix). Ens encanta el seu humor aparentment senzill però crític. Quan érem jovenetes ens gravàvem els capítols i ens apreníem els monòlegs de memòria i ens tronxàvem de riure. Ho sé... no és molt glamurós, però és que nosaltres som així :D, una mica tal com raja... Bé, de fet, a casa nostra en general som així, però a mi m'agrada que siguem així.

Per acabar us voldria ensenyar la foto de la dedicatòria de la meva tesi, una dedicatòria a una família que val un imperi i que, malgrat no ser la família glamurosa que sortiria al HOLA, m'estimo un munt.

Els regals del dinar Hello!Blogging Barcelona

Feia mooooolt temps que tenia pendent aquest post: us en recordeu que fa uns mesos us vaig explicar que havíem fet un dinar a Barcelona amb algunes noies que havien fet també el curs de Hello!Blogging? (Podeu repassar-ho aquí). Doncs em va quedar pendent ensenyar-vos els detallets que van portar algunes de les noies hi van assistir, perquè creia que es mereixia un post a part, i és que en el grup hi ha molt arte!

Com us vaig comentar, durant el dinar hi ha haver molt bon ambient i molta connexió entre nosaltres. Així que d'aquell dinar no només me'n vaig endur un munt de detalls fets amb molt de carinyu, sinó també molt bons records que he guardat en la meva caixa dels (bons) records. De fet, (gràcies a sant whatsapp) hem mantingut el contacte tot el grup i des de llavors hem anat fent trobades en petit comitè. El dissabte passat, però, vam tornar a coincidir moltes de nosaltres en un sopar preciós que van organitzar dues noies del grup i que ja us explicaré en un altre post.

No m'enrotllo i més, i vaig al que anava, a ensenyar-vos tooots els detalls:

Com podeu veure, són preciosos així posats tots junts: és que en el grup hi ha molta creativitat. La Pau, de la papereria jugueteria Lataat, ens va fer amb un paper de scrap retro molt maco un marc on posar la foto de grup de la trobada. La Sílvia del blog miss Blank ens va donar una postal amb una de les seves precioses il.lustracions (Sílvia, desde mi pequeño blog te animo a que potencies tu vesante como ilustradora, tienes mucho arte!). L'Anna de drimvic, una de les organitzadores del sopar de dissabte passat, ens va fer aquest ram tan delicat.  La Sílvia de Fresh & Wood, l'altra de les organitzadores del sopar, ens va fer uns detallets de fusta súper delicats i un sobre per a posar les targetes dels blogs. La Marta, del seu recent estrenat blog/botiga Hommum, ens va fer uns pompoms amb material reciclat la mar de resultons i la Núria de la jugueteria Kinuma ens va donar una tassa (on cada dia al matí hi bec la llet).

Hi va haver unes quantes noies que es van posar a la cuina per fer-nos unes galetes per llepar-se els dits! L'Estel, de La Capsa de Galetes, va fer unes galetes de mantega amb el logo del curs i amb un packaging preciós. Les galetes de la Jana tenien forma de trèbol en honor al seu Irish Summer :). La Rut, de Mr and Mrs Lemon, va fer unes galetes sense gluten i sense lactosa i les noies del restaurant també ens van obsequiar amb unes galetes a cadascuna de nosaltres.

Com us vaig comentar, la Conchi de Pécole va fer un súper-currat àlbum d'inspiració fet amb scrap, que es va sortejar i li va tocar a l'Anna de drimvic, de fet, la foto és seva, mireu, mireu que xulo:

La Txell, de Txell Lagresa, va sortejar uns fermalls xulíssims semblants a aquests (les fotos les he agafat del seu Instagram).

Jo vaig fer uns clauers amb estil geòmetric estampant-hi amb segells H!B (de Hello!Blogging) al davant i BCN i la data al darrera:

M'hagués agradat pintar les lletres (en blanc, com es veu en la següent foto) per a que es veiés més el relleu de les lletres, però ja no em va donar temps... :( Ho vaig acompanyar amb una targeta del blog i una targeta recordatori del dinar.  

Què? Què us han semblat els detalls? Tenia raó quan us deia que en el grup hi ha molt arte? o no?

Un petonet i fins aviat! 

Nota: el post havia de servir com un dels exercicis Make & Share que ens van proposar en el curs... Val més tard que mai diuen, no?