diumenge, 28 de setembre de 2014

Avui fa dos anys d'aquesta Il·lustració Tutticonfetti



Avui fa 2 anys que la meva germana em va regalar aquesta il·lustració realitzada per la Maruta de Tutticonfetti. Me la va regalar el dia que vaig defensar la tesi doctoral i no podria haver encertat més!

Darrera de Tutticonfetti hi ha la Marta Colomer, una noia que amb uns traços i una paleta de colors senzills es capaç de caracteritzar perfectament a la gent de forma dolça i divertida. Podeu veure el fantàstic treball de la Marta aquí. Jo em vaig quedar parada de com amb quatre traços havia encertat en la fisonomia tant de la meva germana, amb els seus cabells vermells característics, com amb la meva, amb els meus rissos. Per no parlar de les nostres nàpies, jaja! :)

A mi em va dibuixar amb la tesi que tanta de suor em va costar i amb les meves dues passions: la fotografia i la joieria.


La meva germana i jo, malgrat vivim a uns quants kilòmetres de distància una de l’altra (snif, snif), sempre ens hem entès i congeniat. Bé, sempre, sempre, potser no: quan érem petites teníem les nostres baralles... Us en podria explicar unes quantes, i algunes de ben bones, però potser ara no és el moment. 




Si congeniem tan bé, però, no és perquè siguem iguals, més aviat al contrari. Ella és de lletres, és l'empatia en persona, té una sensibilitat especial i sap expressar-se, tan verbalment com de forma escrita, d'una manera que admiro, perquè ho sap fer amb molta gràcia i sensibilitat. És capaç de fer-te un monòleg equiparable al que et faria l'Andreu Buenafuente d'una anècdota qualsevol que li ha passat al súper, al carrer, al metro,... Estar amb ella és diversió assegurada (jo li dic que si mai es queda sense feina que faci de Paz Padilla). A ella no li agraden les manualitats, però li encanta la música. De fet, és l'encarregada de modernitzar-me musicalment amb pupurris que em prepara amb noms que (com us dic) només ella pot inventar: Peladillas Mix, Xirimoia's Collection,... Toca la guitarra de meravella i a més a més (no us ho perdeu!) compon cançons tan maques com aquestes. Per això surt a la il·lustració escoltant música i amb una guitarra. Bé, i amb un collaret fet per mi, perquè és la fan número u de les meves creacions (gràcies germaneta per creure en mi!). No em direu que no tinc una germana que és un sol
Suposo que us preguntareu què hi fa un ocell amb nom de Marujito a la meva mà, no? És que les dues som unes grans fans de la sèrie Plats Bruts (l'ocell és un dels personatges que hi apareix). Ens encanta el seu humor aparentment senzill però crític. Quan érem jovenetes ens gravàvem els capítols i ens apreníem els monòlegs de memòria i ens tronxàvem de riure. Ho sé... no és molt glamurós, però és que nosaltres som així :D, una mica tal com raja... Bé, de fet, a casa nostra en general som així, però a mi m'agrada que siguem així.
Per acabar us voldria ensenyar la foto de la dedicatòria de la meva tesi, una dedicatòria a una família que val un imperi i que, malgrat no ser la família glamurosa que sortiria al HOLA, m'estimo un munt.

9 comentaris:

  1. I tant que tens una germana que és un solete! I és fantàstic que tingueu aquesta connexió tan bona, malgrat viure tan separades... és amor del de debò, eh!?
    Volia escoltar les cançons que ha composat, però no he pogut :´(
    Quant a la il·lustració, ja t'ho he dit per IG, m'encanta l'estil de Tutticonfetti!
    Tenir una il·lustració personalizada de la Maruta està a la meva wishlist però de moment m'hauré desperar.
    Enhorabona per aquest dos anys, doctora, i per aquesta família que tens!
    Petonets bonica!

    ResponElimina
  2. Feia temps que no em passejava per aquí i he vist que has escrit un munt de coses noves!! Quina sort tenir una germana amb la congeniïs tant..! Crec que els germans és del millor que hi ha en aquest món! El meu és nen (home, si li preguntes a ell) i 9 anys més petit i actualment està vivint a Boston així que sé bé que es pot fer fotut tenir-los tan lluny... quan ens retrobem, per això, és com màgia, la connexió i la tonteria (quan estic amb ell sembla que tingui la seva edat!!) estan servides! A gaudir molt d'ella que, pel que he vist a IG, la tens ara per aquí, oi? 1petonet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna! Tens raó, amb els germans és com que pots ser ben bé tu mateix i (i si cal o ve de gust) recordar la relació que hi tenies quan eres petit sense complexes :)

      Elimina
  3. Quin post més maco Roser...i quina relació més bonica que teniu, la teva germana i tu! És genial, la vostra connexió i la il.lustració!, que ja saps que em va agrada tant que no vaig poder-me resistir a fer la de la meva família! Un petonet guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva il.lustració de Tutticonfetti és moooolt xula també!

      Un petonet!!!

      Elimina
  4. Ooooooooh! Per expressar-me tan bé ara m'has deixat sense paraules :******* No sé si "sensibilitat" seria la paraula que millor m'escau. I quant a les cançons, tu que em veus amb bons ulls. Mooooltes gràcies, tu sí que ets un sol!!!
    PS: Espero que no se t'acudeixi penjar en alguna entrada del blog el vídeo del meu playback.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vídeo del playback el tinc molt ben guardat, jeje, jiji, jaja, JAJAJA

      Així que porta't bé! :)

      Petonet!

      Elimina