Avui fa dos anys d'aquesta Il·lustració Tutticonfetti

Avui fa 2 anys que la meva germana em va regalar aquesta il·lustració realitzada per la Maruta de Tutticonfetti. Me la va regalar el dia que vaig defensar la tesi doctoral i no podria haver encertat més!

Darrera de Tutticonfetti hi ha la Marta Colomer, una noia que amb uns traços i una paleta de colors senzills es capaç de caracteritzar perfectament a la gent de forma dolça i divertida. Podeu veure el fantàstic treball de la Marta aquí. Jo em vaig quedar parada de com amb quatre traços havia encertat en la fisonomia tant de la meva germana, amb els seus cabells vermells característics, com amb la meva, amb els meus rissos. Per no parlar de les nostres nàpies, jaja! :)

A mi em va dibuixar amb la tesi que tanta de suor em va costar i amb les meves dues passions: la fotografia i la joieria.

La meva germana i jo, malgrat vivim a uns quants kilòmetres de distància una de l’altra (snif, snif), sempre ens hem entès i congeniat. Bé, sempre, sempre, potser no: quan érem petites teníem les nostres baralles... Us en podria explicar unes quantes, i algunes de ben bones, però potser ara no és el moment. 

Si congeniem tan bé, però, no és perquè siguem iguals, més aviat al contrari. Ella és de lletres, és l'empatia en persona, té una sensibilitat especial i sap expressar-se, tan verbalment com de forma escrita, d'una manera que admiro, perquè ho sap fer amb molta gràcia i sensibilitat. És capaç de fer-te un monòleg equiparable al que et faria l'Andreu Buenafuente d'una anècdota qualsevol que li ha passat al súper, al carrer, al metro,... Estar amb ella és diversió assegurada (jo li dic que si mai es queda sense feina que faci de Paz Padilla). A ella no li agraden les manualitats, però li encanta la música. De fet, és l'encarregada de modernitzar-me musicalment amb pupurris que em prepara amb noms que (com us dic) només ella pot inventar: Peladillas Mix, Xirimoia's Collection,... Toca la guitarra de meravella i a més a més (no us ho perdeu!) compon cançons tan maques com aquestes. Per això surt a la il·lustració escoltant música i amb una guitarra. Bé, i amb un collaret fet per mi, perquè és la fan número u de les meves creacions (gràcies germaneta per creure en mi!). No em direu que no tinc una germana que és un sol? 

Suposo que us preguntareu què hi fa un ocell amb nom de Marujito a la meva mà, no? És que les dues som unes grans fans de la sèrie Plats Bruts (l'ocell és un dels personatges que hi apareix). Ens encanta el seu humor aparentment senzill però crític. Quan érem jovenetes ens gravàvem els capítols i ens apreníem els monòlegs de memòria i ens tronxàvem de riure. Ho sé... no és molt glamurós, però és que nosaltres som així :D, una mica tal com raja... Bé, de fet, a casa nostra en general som així, però a mi m'agrada que siguem així.

Per acabar us voldria ensenyar la foto de la dedicatòria de la meva tesi, una dedicatòria a una família que val un imperi i que, malgrat no ser la família glamurosa que sortiria al HOLA, m'estimo un munt.