dilluns, 8 de desembre del 2014

Craft it slow: nuvis de cartró pedra (2)

Ja fa molt temps que us vaig explicar la primera part d'aquests nuvis de cartró pedra aquí i em faltava acabar-vos d'ensenyar el procés de pintat i acabament, bé, i evidentment el pastís!
 
Ya hace mucho tiempo que os expliqué la primera parte de estos novios de cartón piedra aquí y me faltaba acabaros de enseñar el proceso de pintado y acabado, bien, y evidentemente el pastel!

El primer de tot va ser fer els colors. La pintura que vaig usar era pintura témpera. Un dels colors més complicats d'aconseguir és el color "carn". El nuvi és un morenazo inclús a ple hivern així que el seu to de pell el vaig fer una mica més fosc que el de la núvia (tot i que pel bodorrio, al ser al setembre, estava ben moreneta). Cal tenir en compte també, que els colors canvien quan s’envernissen, en general pugen el seu to. Aquí podeu veure algunes de les proves de color que vaig fer:

Lo primero que hay que hacer son los colores. La pintura que usé era témpera. Uno de los colores que cuesta más de conseguir es el color carne. El novio es un morenazo incluso en pleno verano así que su tono de piel lo hice un poco más oscuro que el de la novia (aunque el día del bodorrio, que fue en setiembre, estaba bien morenita). Se tiene que tener en cuenta también que los colores cambian cuando se barnizan, en general suben suben de tono. Aquí podeis ver alguna de las pruebas de color que hice:

Com us vaig comentar, tenia informació privilegiada i sabia com eren els vestits dels nuvis. De fet, vaig tenir la sort de ser una de les amigues que va acompanyar la núvia a fer la primera ronda de botigues de núvies. Us podeu creure que el vestit que es va quedar va ser el primer que es va emprovar?! Era un vestit preciós de Jesús Peiró, molt orgànic, i que tenia la gràcia de que es podia treure la part de baix de la faldilla, de manera que abans de començar el ball les amigues li vam "tallar" la faldilla i va poder ballar a "lo loco" sense que li molestés la petita cua. El nuvi, però, em va fallar i la camisa al final se la va quedar de color negre (y jo pensava que seria blanca).

Tal y como os comenté, tenía información privilegiada y sabía como eran los trajes de los novios. De hecho, tuve la suerte de ser una de las amigas que acompañó a la novia a hacer la primera ronda de tiendas de novias. Os podéis creer que el vestido que se quedó era el primero que se probó?! Era un vestido precioso de Jesús Peiró, muy orgánico, y que tenia la gracia de que se podía quitar la parte de debajo de la falda, de manera que antes de empezar el baile las amigas le “cortamos” la falda y así pude bailar a “lo loco” sin que le molestase la pequeña cola. El novio, por eso, me falló y al final se quedó una camisa negra (en lugar de blanca como yo supuse).

Però al que anàvem, al procés de pintat dels nuvis: donat que les figures estaven abraçades, per no despistar-me, abans de començar a pintar vaig marcar amb llapis el contorn del vestit, els braços i les mans, ...

Bueno, pero a lo que íbamos, el proceso de pintado de los novios: dado que las figuras estaban abrazadas, para no despistarme, antes de empezar a pintar marqué con lápiz el contorno del vestido, los brazos y las manos, …
Per pintar cal començar pels colors més clars i anar pujant de color. Així que vaig començar pel vestit.

Empecé a pintar por los colores más claros e ir subiendo de color. Así empezé por el vestido de la novia.



Vaig seguir per la pell…

Seguí con la piel …

La camisa i la corbata…

La camisa y la corbata …

Els detalls (anells i polsera)...

Los detalles (anillos y pulsera)…

Els cabells i les sabates… La foto que veieu en el mòbil és del casament oficial a l’ajuntament. Sí, sí, el dia que vam celebrar el casament aquest parell ja feia dies (mesos!) que estaven ben casats!

El pelo y los zapatos… La foto que veis en el móvil es de la boda oficial en el Ayuntamiento. Si, si, el día que celebramos la boda estos dos ya hacía días (meses!) que estaban bien casados!





El traje del nuvi...

El traje del novio…

I finalment el que em feia més por de tot: la cara!!! Ho sé, no s’assemblen gaire :(

Y finalmente el que me daba más miedo: la cara!!! Lo sé, no se parecen mucho :(




Per acabar vaig envernissar la figura per protegir-la.

Para terminar barnicé la figura para protegerla.


Aquí podeu veure el moment estel·lar: el pastís amb la figura a dalt de tot. A què estaven guapus els nuvis? Els de debò em refereixo, eh!

Aquí podéis ver el momento esterar: el pastel con la figura arriba del todo. A que estaban guapos los novios? Los de verdad me refiero, eh!
I a vosaltres com us agraden les figuretes dels nuvis?

Y a vosotros como os gustan las figuritas de los novios?
Bona setmana guapus! Prometo que el següent post serà més Nadalenc.

Buena semana guapos! Prometo que el siguiente post será más Navideño.

10 comentaris:

  1. Roser! Quina passada! Es veuen taaaan ben fets!! Es nota que a part de ganes, hi vas posar molt de "carinyu". Si ara em tornés a casar, voldria uns núvis personalitzats per tu, sense cap mena de dubte! Un mini Món i una mini jo amb els somriures d'orella a orella!
    Amb què ens sorprendràs per Nadal, bonica?
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Txell!!! La veritat és que si, que els vaig fer amb molt carinyu: a aquest parell me'ls estimo un munt i a la seva filla (si, si, ara ja són papis!), que és la meva fillola, també!
      Potser puc fer - te un mini Món i una mini Txell per les boces d'argent :) També te'ls faria més que encantada!
      La sorpresa no ha arribat per Nadal, problemes de fer hores extres a la feina... Però arribarà! :D
      Petonassos!!!

      Elimina
  2. Uns nuvis superbonics, els de veirtat i els de cartró-pedra! M'encanta veure en els posts com es fusionen la teves venes crafty i enginyeril :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta! Moltíssimes gràcies maca!!!! És que no ho puc evitar, a vegades m'agradaria no ser tan enginyera-estructurada, però suposo que ens van "entrenar" així (saps de què parlo, oi?) i una no sap pensar-fer d'una altra manera. Sóc una freaky-crafty, jeje.

      Ah! i quan vulguis faré més que encantada una mini Marta i un mini LlX ;)

      Petons!!!

      Elimina
  3. Roser! Això sí que és una obra d'art! I un regal preciós pels nuvis (aquests regals fets amb tant d'amor són els més valuosos)! M'ha encantat seguir i entendre el teu tutorial però he de dir que jo em sento totalment incapaç de fer res similar! Ets una artistassa de cap a peus! Molts petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estel! Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Jo crec que si que series capaç, tu també ets una gran artista i amb un gust exquisit!
      Un petonàs!!!

      Elimina
  4. Però que bonic!!!
    Quin treball més ben fet :-)
    Es un detall preciós per un dia tan especial!
    Petonets :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus!!! Moltíssimes gràcies per les teves paraules!!!

      Petonets!!! :* :* :*

      Elimina
  5. Respostes
    1. Moltes gràcies petarda!!! Quan vulguis faig una mini Eli i un mini Saúl :*

      Elimina